domingo, 30 de enero de 2011

Quins contes!


No us heu fixat mai en com d’incongruents poden arribar a ser alguns contes clàssics?,si,si,els de tota la vida! Sovint quan li explico al meu fill, me’n adono de com d’absurdes i rocambolesques són algunes situacions dels contes, tant que pot resultar divertit reflexionar sobre elles.
En primer lloc  anem a fixar-nos amb en Polzet o “Pulgarcito” en castellà. Pobres desgraciats…,uns nens abandonats pels seus propis pares al bosc?,com li expliques això a un nen sense que li entrin tots els mals al pensar que els seus pares li poden fer el mateix?, d’acord, tots ho hem fet, canviem la historia,es perden ells…,els pares no els han abandonat no…, però la historia de tota la vida diu que els deixen al bosc perquè no els poden alimentar!!!…, quina classe de pares fan això?,la mare de Déu!!
Les cabretes, es queden totes soles a casa, pobretes,amb la porta sense tancar amb clau???,com pretén la mare que no li obrin la porta al llop?,ella és qui hauria de fer el possible perquè els seus fillets no corrin perill!…, i el moment que li obren la panxa al llop i no es desperta del mal?, espectacular!!!, quins missatges estem transmeten als nostres fills quan els hi expliquem aquest conte?, tot i que t’obrin la panxa, ni t’enteres, ni et despertes!!, no t’amoïnis…
Amb un altre conte sovint també hi penso…, La Blancaneus, no només neteja la casa dels set nans sense permís, algú li ha demanat que ho faci?,sinó que es fica en els seus llits a dormir amb la roba bruta d’estar tota la nit a la intempèrie i quan els nans arriben els hi comença a manar de fer coses com si fos la jefa de tots ells!!!,que es rentin,que no soparan fins que ho digui ella…,però que s’ha pensat aquesta noia?, quina barra no?,d’acord que corre perill perquè la bruixa li vol fer mal, però cal posar-se tan “marimandona” amb els pobrets nans?, que per cert, ja els hi val no rentar-se mai i tenir la casa feta un crist!…sense comentaris…, sovint penso en què li deu rondar pel cap al meu fill quan li explico aquests contes,d’alguna manera se li queden aquests detalls?perquè si és així, és per plantejar-se d’explicar-li més…
El pobre Aneguet lleig ja és que ni li explico...noto que el meu fill “pateix” amb els pobre ànec al sentir-se rebutjat per la mare i els germans.D’acord,si, treballes el valor de que tot i ser diferents ,tots som iguals i el físic no és el més important ,però segons la versió que caigui en les tevés mans la historia és realment depriment…,veure la il.lustració de la mare ànega rebutjant a l’aneguet, què trist!!
La Caputxeta vermella tampoc té desperdici, el llop ha d’esperar a ser a casa l’avia per menjar-se la Caputxeta?,no se la pot menjar directament  al bosc i deixar-se de tants romanços?
Segur que més d’un cop se t’ha pogut passar pel cap algún detall relacionat amb el que aquí comento amb un to irònic, és clar o potser no, estaría bé doncs que ho fem de tant en tant, que penséssim en quins missatges subliminals transmeten als nostres fills certs relats o pel.lícules que escolten o  visionen, dóna que pensar…

                                                                 

No hay comentarios:

Publicar un comentario